BLOG

17 d’abril de 2026

Endometriosi: més enllà del dolor

Fer visible l’invisible: una mirada integral sobre l’endometriosi

L’endometriosi és una malaltia ginecològica crònica que afecta milions de dones arreu del món. Tot i la seva freqüència, continua sent una patologia poc compresa, infradiagnosticada i, massa sovint, minimitzada. Moltes dones conviuen durant anys amb dolor, fatiga o símptomes digestius i urinaris sense rebre una explicació clara ni un acompanyament adequat.

Parlar d’endometriosi no és només parlar de regles doloroses. És parlar d’inflamació, adherències, dolor pelvià, cansament persistent, impacte emocional, vida íntima, fertilitat i qualitat de vida. També és parlar de la necessitat d’un enfocament més ampli, més humà i més integrador.

En aquest article explorem què és l’endometriosi, quins són els seus símptomes, com es diagnostica, quines opcions de tractament existeixen i per què un abordatge multidisciplinari pot ser clau per acompanyar millor cada pacient.

Què és l’endometriosi?

L’endometriosi es produeix quan un teixit similar a l’endometri, que normalment recobreix l’interior de l’úter, apareix fora d’aquest. Aquest teixit pot localitzar-se als ovaris, les trompes, el peritoneu, l’intestí, la bufeta i, en alguns casos, en zones més allunyades.

Durant el cicle menstrual, aquest teixit també respon als canvis hormonals. Això significa que pot inflamar-se, sagnar i contribuir a l’aparició de dolor, irritació local, adherències o quists, fins i tot quan es troba fora de l’úter.

Definició i mecanisme bàsic

El que caracteritza l’endometriosi no és només la presència de teixit ectòpic, sinó la manera com aquest teixit interactua amb el sistema inflamatori, l’entorn pelvià i el sistema nerviós. Per això, la malaltia pot expressar-se de formes molt diferents i tenir un impacte molt desigual d’una dona a una altra.

Per què no existeix una sola endometriosi?

No totes les endometriosis són iguals. Les lesions poden variar en localització, profunditat, extensió i impacte clínic. A més, la intensitat dels símptomes no sempre es correspon amb la quantitat o la mida de les lesions. Hi ha dones amb afectació extensa i pocs símptomes, i altres amb dolor molt important en presència de lesions aparentment més limitades.

Quins tipus d’endometriosi es poden trobar?

La malaltia pot presentar-se de diferents formes, i aquesta diversitat ajuda a explicar per què cada pacient viu l’endometriosi d’una manera única.

Endometriosi superficial o peritoneal

Es localitza a la superfície del peritoneu i sol estar formada per implants superficials. Tot i que de vegades s’associa a formes menys profundes, no significa necessàriament que tingui menor impacte clínic.

Endometriosi ovàrica

En aquest cas, la malaltia afecta l’ovari i pot formar endometriomes, quists amb un contingut característic. És una de les formes més conegudes a les proves d’imatge.

Endometriosi profunda

Es parla d’endometriosi profunda quan les lesions infiltren més enllà de la superfície i afecten estructures com els lligaments uterosacres, l’envà rectovaginal, l’intestí, la bufeta o els urèters. Aquestes formes poden tenir un impacte funcional important.

Endometriosi extrapelviana

És menys freqüent, però pot aparèixer fora de la pelvis, per exemple al diafragma o a la cavitat toràcica. Aquestes localitzacions són menys habituals, però recorden fins a quin punt la malaltia pot adoptar expressions molt diverses.

Què pot causar l’endometriosi?

Avui dia, la causa exacta de l’endometriosi no es coneix completament. Es considera una malaltia complexa i multifactorial, en què probablement intervenen diversos mecanismes alhora.

La teoria de la menstruació retrògrada

És una de les hipòtesis més conegudes. Planteja que part del flux menstrual ascendeix per les trompes cap a la cavitat pelviana, permetent que cèl·lules similars a l’endometri s’implantin fora de l’úter i proliferin sota influència hormonal.

Altres teories i factors implicats

També s’han proposat altres explicacions, com la metaplàsia celòmica, la propagació limfàtica o sanguínia i diferents mecanismes relacionats amb el desenvolupament embrionari. A més, s’estudia el paper de la genètica, del sistema immunitari, de la inflamació crònica i de factors ambientals.

Una malaltia complexa i multifactorial

El més probable és que l’endometriosi no tingui una causa única. Més aviat sembla sorgir de la combinació de predisposició individual, context hormonal, factors inflamatoris, immunològics i possiblement ambientals. Aquesta complexitat explica per què la seva evolució i expressió clínica són tan variables.

Quins són els símptomes de l’endometriosi?

L’endometriosi pot provocar símptomes molt diferents, tant per la seva localització com per la resposta del cos davant la inflamació i el dolor persistent.

Dolor pelvià i menstruacions doloroses

El dolor pelvià és un dels símptomes més freqüents. Pot aparèixer durant la menstruació, al voltant de l’ovulació o mantenir-se de manera més constant. En moltes dones, les regles deixen de ser simplement molestes i es converteixen en un dolor incapacitant que interfereix amb la feina, el descans, l’activitat física o la vida social.

Dolor durant les relacions sexuals

La disparèunia, especialment la disparèunia profunda, és una altra manifestació habitual. Pot viure’s com dolor, pressió, molèstia o impossibilitat de mantenir relacions amb comoditat. Aquesta dimensió sovint genera molta soledat i pot afectar no només el cos, sinó també l’autoestima, la intimitat i la relació de parella.

Símptomes urinaris i digestius

Quan la malaltia afecta la bufeta o el sistema digestiu, poden aparèixer molèsties en orinar, urgència urinària, dolor en defecar, restrenyiment, diarrea cíclica, inflor abdominal o sensació de pressió pelviana. De vegades aquests símptomes es confonen amb altres problemes i retarden encara més el diagnòstic.

Fatiga i repercussió en la vida quotidiana

L’endometriosi no afecta només pel dolor. La fatiga és una queixa molt freqüent i pot estar relacionada tant amb la inflamació com amb l’impacte físic, emocional i mental de conviure amb símptomes persistents. Quan el dolor es repeteix, el son empitjora, l’atenció es dispersa i l’energia disponible disminueix.

Endometriosi i infertilitat

La malaltia també pot estar present en dones que consulten per dificultat per concebre. Tanmateix, endometriosi no significa automàticament infertilitat. Moltes dones amb endometriosi tenen embarassos espontanis i altres requereixen acompanyament especialitzat, segons cada situació.

Per què el diagnòstic pot trigar tant?

Una de les grans dificultats de l’endometriosi és el retard diagnòstic. Moltes dones triguen anys a posar nom al que els passa.

Símptomes normalitzats durant massa temps

El dolor menstrual intens encara es normalitza amb massa facilitat. Frases com “és normal que et faci mal” o “ja passarà” continuen retardant l’accés a valoracions més precises.

Quin paper tenen l’exploració i les proves d’imatge?

El diagnòstic es basa en la història clínica, l’exploració física i, quan està indicat, en proves com l’ecografia transvaginal o la ressonància magnètica. Aquestes eines poden ser molt útils per identificar quists ovàrics o lesions profundes, encara que no sempre detecten totes les formes de la malaltia.

La importància d’una escolta clínica de qualitat

Escoltar amb atenció el tipus de dolor, el seu ritme cíclic, l’impacte funcional i els símptomes associats és una part essencial del procés diagnòstic. Moltes vegades, una bona entrevista clínica ja orienta de manera decisiva.

Endometriosi i embaràs

Existeix la idea estesa que l’embaràs “cura” l’endometriosi, però això no és correcte. En algunes dones, els símptomes milloren temporalment durant la gestació a causa dels canvis hormonals. Tanmateix, això no significa que la malaltia desaparegui.

Per què l’embaràs no la cura?

L’embaràs pot modificar el context hormonal i reduir temporalment el dolor, però no elimina necessàriament les lesions ni resol el mecanisme de fons.

Què pot passar amb els símptomes?

Després del part, amb el retorn progressiu del cicle menstrual, els símptomes poden reaparèixer. Per això, més que pensar en l’embaràs com a tractament, convé entendre’l com una etapa particular dins d’una malaltia que continua necessitant una mirada individualitzada.

Quines opcions de tractament existeixen?

El tractament de l’endometriosi s’ha d’adaptar a cada dona, tenint en compte la intensitat dels símptomes, la localització de les lesions, l’impacte en la qualitat de vida, la resposta prèvia a tractaments i el desig d’embaràs.

Analgèsics i maneig del dolor

El control del dolor sol formar part del tractament, amb una estratègia progressiva segons intensitat i tolerància. Però quan el dolor es torna persistent, no n’hi ha prou amb pensar només en analgèsics: també cal comprendre com està responent el sistema nerviós i quin impacte té el dolor en la vida quotidiana.

Quan es pot valorar la cirurgia?

La cirurgia pot plantejar-se en determinats casos, especialment quan existeixen lesions profundes, dolor important que no respon bé a altres tractaments o dificultats reproductives en contextos concrets. Es tracta d’una cirurgia que requereix experiència específica, i la indicació sempre s’ha de valorar amb prudència.

Per què el tractament ha de ser individualitzat?

No existeix una única estratègia vàlida per a totes. Algunes dones responen bé a un tractament hormonal, altres necessiten cirurgia, i moltes es beneficien d’un enfocament complementari que ajudi a reduir dolor, millorar funció i recuperar qualitat de vida.

Endometriosi i model biopsicosocial del dolor

L’endometriosi s’entén molt millor quan s’observa des d’una perspectiva biopsicosocial. El dolor no depèn només de la lesió visible, sinó també de com el sistema nerviós processa aquesta experiència, del context emocional, de l’estrès acumulat i de l’impacte que la malaltia té sobre la vida diària.

El dolor no és només inflamació

La inflamació, les adherències i l’afectació de determinats teixits són importants, però no expliquen per si soles tot el sofriment de la pacient. Quan el dolor es manté durant molt de temps, el sistema nerviós pot tornar-se més sensible i reaccionar amb més intensitat.

El paper de l’ansietat, l’estrès i l’aïllament

L’ansietat, la frustració, la fatiga, la sensació de no ser compresa o la por que el dolor aparegui poden augmentar la càrrega global de la malaltia. Això no significa que el dolor “sigui psicològic”, sinó que el cos i la ment estan profundament connectats.

Per què una mirada integradora és clau?

Abordar l’endometriosi des del model biopsicosocial permet oferir un acompanyament més complet. No es tracta només de “tractar lesions”, sinó també d’ajudar la pacient a recuperar seguretat, recursos, comprensió i capacitat d’adaptació.

Què pot aportar un enfocament multidisciplinari?

A Aliantis, entenem que l’endometriosi necessita alguna cosa més que una mirada exclusivament ginecològica. Un enfocament multidisciplinari pot complementar el tractament mèdic i ajudar a millorar la qualitat de vida.

Fisioteràpia del sòl pelvià

La fisioteràpia pot ser molt útil quan existeix dolor pelvià, tensió muscular, alteracions en la mobilitat o símptomes relacionats amb el sòl pelvià. El treball manual, la reeducació, la respiració, el control muscular i el moviment adaptat poden ajudar a disminuir el dolor i millorar la funció.

Osteopatia

L’osteopatia no busca curar l’endometriosi, però pot acompanyar la pacient en la gestió dels símptomes, ajudant a treballar restriccions de mobilitat, tensions a la pelvis, columna, diafragma o abdomen, i millorant la percepció corporal global.

Psicologia

La psicologia pot oferir eines valuoses per gestionar l’impacte emocional d’una malaltia crònica, alleujar la sensació d’aïllament, millorar la relació amb el dolor i reforçar recursos d’afrontament. També pot ser de gran ajuda quan la vida íntima, la relació de parella o l’autoestima es veuen afectades.

Nutrició

La nutrició pot formar part de l’acompanyament quan es busca reduir la càrrega inflamatòria, millorar la tolerància digestiva i construir hàbits sostenibles. No existeix una dieta universal per a l’endometriosi, però sí un gran valor en la personalització i en una estratègia nutricional ben acompanyada.

A Aliantis acompanyem l’endometriosi des d’una mirada global

A Aliantis Sitges, creiem que l’endometriosi no s’ha d’abordar només des del diagnòstic o el control del dolor, sinó també des de l’acompanyament de la persona en el seu conjunt. El nostre enfocament combina fisioteràpia, osteopatia, psicologia i nutrició per oferir una atenció més completa, més humana i més adaptada a cada etapa del procés.

Sabem que viure amb endometriosi pot afectar el cos, la ment, el descans, la feina, la vida social i la relació amb una mateixa. Per això, el nostre objectiu no és només alleujar símptomes, sinó ajudar-te a recuperar recursos, comprensió i benestar.

Perquè fer visible l’invisible també significa escoltar allò que durant massa temps ha estat minimitzat.

Aquest article de blog no té com a objectiu generar nous coneixements; la seva redacció es basa en la lectura de publicacions científiques, articles de blog i altres textos.

Fonts:

Organización Mundial de la Salud (OMS) – Ficha sobre endometriosis

Ministerio de Sanidad (España) – Guía de atención a las mujeres con endometriosis en el SNS

Fisterra – Guía clínica de endometriosis para profesionales

Instituto de Salud Carlos III – Endometriosis: revisión de la evidencia científica

ADAEC – Asociación de Afectadas de Endometriosis Crónica Estatal

AAEV – Asociación de Afectadas de Endometriosis de Valencia

Mayo Clinic – Endometriosis: síntomas y causas

Cadena SER – Endometriosis: una enfermedad crónica de difícil diagnóstico

TAMBIÉN TE PUEDE INTERESAR