Vertigen: quines són les causes i quins tractaments són realment eficaços?
Entendre per què apareix el vertigen és el primer pas per trobar el tractament més adequat.
Sentir que tot gira al teu voltant. Tenir la sensació de caminar sobre una barca. Notar inseguretat en aixecar-te del llit o en girar el cap. Moltes persones descriuen aquestes sensacions com a “vertigen”, tot i que en realitat poden correspondre a problemes molt diferents.
El vertigen és un símptoma, no una malaltia. Pot tenir múltiples causes i, segons el seu origen, el tractament serà completament diferent. Mentre que alguns tipus de vertigen es poden resoldre en pocs minuts mitjançant una maniobra específica realitzada per un professional sanitari, d’altres requereixen rehabilitació vestibular, tractament mèdic o un abordatge multidisciplinari.
La bona notícia és que la majoria dels pacients milloren quan s’identifica correctament la causa dels seus símptomes.
En aquest article expliquem els tipus de vertigen més freqüents, què diu l’evidència científica sobre el seu tractament i com et pot ajudar un equip multidisciplinari com el d’Aliantis.
Què entenem realment per “vertigen”?
Tot i que sovint utilitzem la paraula vertigen per descriure qualsevol sensació de mareig, des d’un punt de vista mèdic hi ha diferències importants.
Algunes persones senten que l’habitació gira al seu voltant. D’altres descriuen una sensació d’inestabilitat en caminar, una impressió de “flotar”, de tenir el cap lleuger o de pèrdua d’equilibri.
Aquests símptomes poden semblar similars, però no sempre tenen el mateix origen.
Per mantenir l’equilibri, el nostre cervell combina contínuament la informació procedent de tres sistemes:
- l’oïda interna (sistema vestibular);
- la visió;
- la informació que envien els músculs i les articulacions sobre la posició del cos (propiocepció).
Quan algun d’aquests sistemes deixa de funcionar correctament o envia informació contradictòria, el cervell té dificultats per interpretar on es troba el cos en l’espai i poden aparèixer vertigen o alteracions de l’equilibri.
Per això, una valoració clínica detallada és fonamental abans d’iniciar qualsevol tractament.
💡 Ho sabies?
L’oïda interna no només participa en l’audició. També allotja el sistema vestibular, un conjunt d’estructures especialitzades que detecten els moviments del cap i ajuden el cervell a mantenir l’equilibri i estabilitzar la visió mentre caminem o movem el coll.
Vertigen, mareig, inestabilitat o sensació de desmai? No volen dir el mateix
Tot i que moltes persones utilitzen aquestes paraules com si fossin sinònims, descriuen sensacions diferents i poden orientar cap a causes diferents. Per això, durant la consulta, una de les primeres preguntes que fem és: “Què sents exactament?”
Vertigen
És la sensació que tu o l’entorn esteu girant, tot i que en realitat no hi hagi cap moviment. Sol relacionar-se amb un problema del sistema vestibular (oïda interna) i pot aparèixer, per exemple, en girar-te al llit o en moure el cap.
Inestabilitat
La persona sent que li costa mantenir l’equilibri o que podria perdre’l en caminar, especialment en superfícies irregulars o en llocs amb molt moviment visual. No hi ha sensació de gir, sinó de manca d’estabilitat.
Desequilibri
Fa referència a una dificultat objectiva per mantenir la postura o caminar amb normalitat. Pot deure’s a alteracions del sistema vestibular, però també a problemes neurològics, musculars, articulars o fins i tot visuals.
Mareig o sensació de “cap lleuger”
Algunes persones descriuen una sensació de buit al cap, com si haguessin de desmaiar-se. En aquests casos, l’origen no sol ser vestibular i hi poden intervenir factors com una baixada de la pressió arterial, la deshidratació, determinats medicaments o problemes cardiovasculars.
Tot i que aquestes sensacions són diferents, de vegades poden coexistir. Per això, una valoració clínica completa és essencial per identificar-ne la causa i orientar el tractament més adequat.
Vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB): la causa més freqüent
El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és, amb diferència, la causa més freqüent de vertigen d’origen vestibular. Malgrat el seu nom, sol generar molta preocupació perquè les sensacions són molt intenses, tot i que afortunadament no acostuma a tractar-se d’un problema greu.
El símptoma més característic és l’aparició d’un vertigen intens en canviar la posició del cap. Moltes persones el noten en girar-se al llit, en incorporar-se al matí, en mirar cap amunt per arribar a un objecte o fins i tot en ajupir-se per recollir alguna cosa del terra.
La crisi sol durar només uns segons, rarament més d’un minut, però durant aquest temps la sensació de gir pot ser molt intensa. És habitual que vagi acompanyada de nàusees i d’una sensació d’inseguretat durant els minuts posteriors.
Per què apareix?
A l’interior de l’oïda hi ha uns petits cristalls de carbonat de calci anomenats otocònies.
Normalment romanen adherits a una estructura específica del sistema vestibular. Tanmateix, per diferents motius —com l’envelliment, un traumatisme o simplement de manera espontània— alguns d’aquests cristalls es poden desprendre i desplaçar cap a un dels canals semicirculars.
Quan el cap canvia de posició, aquests cristalls es mouen dins del canal i envien al cervell un senyal erroni de moviment. El resultat és la sensació que tot gira, encara que el cos estigui pràcticament immòbil.
Comprendre aquest mecanisme ajuda a entendre per què el tractament acostuma a ser tan eficaç.
Com es diagnostica?
El diagnòstic es basa principalment en la història clínica i en unes proves posicionals específiques realitzades per un fisioterapeuta o un metge amb formació en patologia vestibular.
Aquestes maniobres permeten identificar quin canal de l’oïda interna està afectat i reprodueixen temporalment els símptomes de manera controlada, facilitant un diagnòstic precís.
No solen ser necessàries proves d’imatge quan l’exploració clínica és compatible amb un VPPB típic i no hi ha signes d’alarma.
Quin és el tractament més eficaç?
A diferència del que moltes persones imaginen, el tractament del VPPB no consisteix a prendre medicació.
Les guies internacionals recomanen com a primera opció les maniobres de reposicionament, sent la més coneguda la maniobra d’Epley per als casos més habituals.
L’objectiu d’aquesta maniobra és senzill: utilitzar una sèrie de moviments específics del cap per retornar els cristalls a la seva posició original dins de l’oïda interna.
En un gran nombre de pacients, una sola sessió aconsegueix resoldre completament els símptomes, tot i que en alguns casos poden ser necessàries diverses repeticions.
Els medicaments antivertiginosos poden alleujar temporalment les nàusees en situacions concretes, però no corregeixen la causa del problema i, per tant, no constitueixen el tractament d’elecció del VPPB.
Quin paper té la fisioteràpia vestibular?
La fisioteràpia té un paper fonamental tant en el diagnòstic com en el tractament.
A més de realitzar les proves posicionals i les maniobres de reposicionament, el fisioterapeuta pot proposar exercicis específics quan persisteix una lleu sensació d’inestabilitat o quan el vertigen reapareix de manera repetida.
Aquesta rehabilitació vestibular ajuda el cervell a recuperar la confiança en el moviment i afavoreix un retorn més ràpid a les activitats habituals.
L’evidència científica actual dona un suport ferm a aquestes intervencions i les considera el tractament de referència per al VPPB.
💡 Idea equivocada
“Si tinc vertigen, necessito medicació.”
No necessàriament.
En el cas del VPPB, els medicaments no tornen a col·locar els cristalls responsables del problema. Les maniobres de reposicionament realitzades per un professional acostumen a ser molt més eficaces i permeten tractar directament la causa del vertigen.
Quin sol ser el pronòstic?
El pronòstic del VPPB és generalment excel·lent.
La majoria dels pacients experimenten una millora ràpida després del tractament i poden reprendre les seves activitats habituals en pocs dies.
No obstant això, aquest tipus de vertigen pot tornar a aparèixer mesos o fins i tot anys després. Quan això passa, acostuma a respondre novament molt bé a les maniobres de reposicionament, de manera que un diagnòstic precoç permet resoldre el problema amb rapidesa i evitar limitacions innecessàries.
Neuritis vestibular: un vertigen intens que pot durar diversos dies
La neuritis vestibular apareix quan un dels nervis encarregats de transmetre la informació de l’equilibri des de l’oïda interna fins al cervell deixa de funcionar correctament, generalment com a conseqüència d’un procés inflamatori, sovint relacionat amb una infecció vírica recent.
A diferència del VPPB, en què el vertigen apareix únicament amb determinats moviments del cap, la neuritis vestibular sol provocar un vertigen intens i continu que pot prolongar-se durant hores o fins i tot diversos dies.
Les persones afectades solen descriure una sensació molt intensa de gir, acompanyada de nàusees, vòmits i una gran dificultat per mantenir-se dretes o caminar durant la fase aguda.
Tot i que els símptomes solen millorar progressivament, és freqüent que durant diverses setmanes persisteixin certa inestabilitat, inseguretat en caminar o molèsties en moure ràpidament el cap.
Com es tracta?
Durant els primers dies pot ser necessari un tractament mèdic per alleujar els símptomes més intensos, sempre sota indicació facultativa.
Tanmateix, un cop superada la fase aguda, l’element més important del tractament acostuma a ser la rehabilitació vestibular.
El cervell té una gran capacitat d’adaptació, coneguda com a compensació vestibular. Gràcies a aquest mecanisme pot aprendre a utilitzar de manera més eficient la informació procedent de l’oïda sana, de la visió i de la propiocepció per recuperar l’equilibri.
Aquesta adaptació no es produeix únicament amb el pas del temps: el moviment i els exercicis adequats ajuden a fer que el procés sigui més ràpid i eficaç.
Quin paper té la fisioteràpia?
La fisioteràpia vestibular constitueix un dels pilars del tractament.
Després d’una valoració individualitzada, el fisioterapeuta dissenya un programa d’exercicis que pot incloure:
- exercicis per estabilitzar la mirada durant els moviments del cap;
- entrenament de l’equilibri;
- exercicis d’habituació per reduir progressivament el mareig provocat per determinats moviments;
- reeducació de la marxa i de les activitats quotidianes.
Les guies internacionals consideren la rehabilitació vestibular una intervenció altament eficaç per a les persones amb hipofunció vestibular perifèrica.
Migranya vestibular: quan el vertigen forma part de la migranya
Moltes persones associen la migranya únicament al mal de cap. Tanmateix, existeix una forma particular anomenada migranya vestibular, en què el vertigen pot convertir-se en el símptoma predominant.
En alguns pacients, el mal de cap és molt lleu o fins i tot està completament absent durant els episodis de vertigen, fet que pot dificultar el diagnòstic.
Els episodis poden durar des de diversos minuts fins a hores i, en alguns casos, prolongar-se encara més.
A més del vertigen, és freqüent presentar sensibilitat a la llum o al soroll, antecedents personals o familiars de migranya, tendència al mareig durant els viatges i una major susceptibilitat durant períodes d’estrès, manca de son o canvis hormonals.
Com es tracta?
El tractament acostuma a combinar diferents estratègies.
En primer lloc, és important identificar els factors desencadenants. Dormir poques hores, saltar-se àpats, una hidratació insuficient o un excés de cafeïna o alcohol poden afavorir l’aparició de crisis en algunes persones.
Segons la freqüència i la intensitat dels episodis, el metge pot valorar tractaments específics per controlar les crisis o reduir-ne l’aparició.
Pot ajudar la rehabilitació vestibular?
Sí.
Quan els símptomes persisteixen entre les crisis o el pacient comença a evitar determinats moviments per por de desencadenar un nou episodi, la rehabilitació vestibular pot millorar la tolerància al moviment i l’estabilitat.
Tot i que l’evidència científica continua desenvolupant-se, els estudis actuals mostren resultats globalment favorables, especialment quan la fisioteràpia forma part d’un tractament multidisciplinari.
💡 Ho sabies?
Les persones amb migranya vestibular presenten amb més freqüència antecedents de mareig en cotxe, vaixell o avió des de la infància. Aquesta dada pot aportar informació útil durant la valoració clínica.
Malaltia de Ménière: vertigen acompanyat de pèrdua d’audició
La malaltia de Ménière és una malaltia de l’oïda interna que provoca crisis repetides de vertigen acompanyades de símptomes auditius.
Tot i que és molt menys freqüent que el VPPB, pot afectar de manera important la qualitat de vida quan les crisis es repeteixen.
El que la diferencia de la majoria de les altres causes de vertigen és la presència de pèrdua d’audició fluctuant, acúfens (brunzits a l’oïda) i sensació d’oïda tapada o plena.
Com es manifesta?
Les crisis apareixen de manera espontània i solen durar entre 20 minuts i diverses hores.
Durant aquest temps és habitual experimentar un vertigen intens acompanyat de nàusees, vòmits i una gran dificultat per mantenir-se dret.
Moltes persones també noten que hi senten pitjor d’una orella, perceben un brunzit continu (acúfen) o tenen una sensació de pressió o plenitud a l’oïda afectada.
Amb el pas dels anys, l’audició es pot deteriorar progressivament.
Per què passa?
La causa exacta encara no es coneix completament.
La teoria més acceptada és que existeix un augment de la pressió del líquid de l’oïda interna (hidrops endolimfàtic), que altera temporalment el funcionament del sistema vestibular i de l’audició.
Com es tracta?
El tractament acostuma a combinar diverses estratègies.
Durant les crisis, el metge pot prescriure medicació per alleujar el vertigen i les nàusees.
A llarg termini, es poden recomanar canvis en l’alimentació (com reduir el consum de sal), mantenir una bona hidratació i, en alguns pacients, tractaments farmacològics específics o procediments realitzats per l’otorinolaringòleg.
La rehabilitació vestibular pot ajudar?
Sí. La rehabilitació vestibular pot ser especialment útil quan, entre les crisis, persisteix una sensació d’inestabilitat o quan el cervell necessita readaptar-se després d’episodis repetits.
Tanmateix, no evita les crisis pròpies de la malaltia de Ménière. Per això, habitualment forma part d’un tractament multidisciplinari juntament amb el seguiment mèdic.
💡 Ho sabies?
A diferència del VPPB, en què el problema afecta únicament l’equilibri, la malaltia de Ménière altera alhora el sistema vestibular i l’auditiu. Per això, la combinació de vertigen + pèrdua d’audició + acúfens + sensació d’oïda plena o tapada és un signe molt orientatiu per al diagnòstic.
Vertigen postural-perceptiu persistent (PPPD): quan el cervell roman en “mode d’alerta”
En algunes persones, el problema no desapareix completament després d’un episodi vestibular.
Tot i que l’oïda interna ja funciona correctament, el cervell continua interpretant determinades situacions com una amenaça per a l’equilibri. Aquesta condició rep el nom de vertigen postural-perceptiu persistent (PPPD).
Actualment es considera una de les causes més freqüents de mareig crònic.
Com es manifesta?
A diferència del VPPB, aquí no sol existir una sensació intensa que tot gira.
El més habitual és experimentar una sensació gairebé diària d’inestabilitat, balanceig o inseguretat en caminar.
Els símptomes solen empitjorar en romandre molta estona dret, caminar per centres comercials, supermercats, estacions o llocs amb molt moviment visual, utilitzar pantalles durant períodes prolongats o trobar-se en espais molt concorreguts.
Moltes persones descriuen que senten com si caminessin “sobre un matalàs”, “sobre una barca” o “com si el terra no fos completament estable”.
Amb freqüència, el PPPD apareix després d’un episodi previ de VPPB, una neuritis vestibular o una migranya vestibular, tot i que també es pot desenvolupar després d’un període prolongat d’ansietat o d’un esdeveniment especialment estressant.
Per què passa?
El nostre cervell està dissenyat per protegir-nos.
Després de patir un episodi important de vertigen, pot augmentar temporalment el seu nivell de vigilància per evitar noves pèrdues d’equilibri.
En la majoria de les persones, aquest mecanisme desapareix un cop recuperat el sistema vestibular.
Tanmateix, en alguns pacients el cervell manté aquest estat d’alerta durant massa temps.
Com a conseqüència, es torna excessivament sensible a petits moviments o a estímuls visuals normals, generant una sensació persistent d’inestabilitat.
Això no significa que “tot sigui al cap” ni que el pacient s’imagini els símptomes.
El problema és completament real i reflecteix una alteració en la manera com el cervell processa la informació relacionada amb l’equilibri.
Quin és el tractament?
Actualment, l’abordatge més eficaç sol ser multidisciplinari.
La rehabilitació vestibular continua sent una part important del tractament, però normalment es combina amb estratègies destinades a reduir la hipervigilància i recuperar la confiança en el moviment.
En alguns casos, el metge també pot considerar un tractament farmacològic.
L’evidència científica més recent suggereix que els millors resultats s’obtenen quan es combinen diferents intervencions adaptades a les necessitats de cada pacient.
El paper de la fisioteràpia i la psicologia
En el PPPD, la fisioteràpia no consisteix simplement a “fer exercicis d’equilibri”.
L’objectiu és exposar el cervell de manera gradual i controlada a aquells moviments i situacions que generen símptomes, afavorint una adaptació progressiva sense provocar un empitjorament excessiu.
Al mateix temps, la psicologia pot tenir un paper molt important quan apareixen por al moviment, ansietat, evitació de determinades activitats o una pèrdua important de confiança.
Les intervencions basades en la teràpia cognitivoconductual (TCC) han mostrat resultats prometedors, especialment quan s’integren dins d’un programa global juntament amb la rehabilitació vestibular.
L’objectiu no és convèncer el pacient que “no té res”, sinó ajudar el cervell a deixar d’interpretar com a perilloses situacions que ja no representen una amenaça real per a l’equilibri.
Les cervicals poden provocar vertigen?
És una de les preguntes més freqüents a la consulta i també una de les que genera més confusió.
La resposta curta és sí, però no sempre.
Des de fa anys es descriu una entitat coneguda com a mareig o vertigen cervicogènic (cervicogenic dizziness). Es tracta d’una sensació d’inestabilitat o mareig que apareix associada a un dolor o una disfunció del coll.
Tanmateix, la comunitat científica coincideix que es tracta d’un diagnòstic complex i, sobretot, d’exclusió. Això significa que, abans d’atribuir els símptomes a les cervicals, és fonamental descartar altres causes més freqüents, com un trastorn de l’oïda interna, una migranya vestibular, determinades malalties neurològiques o problemes cardiovasculars.
Per què el coll pot influir en l’equilibri?
Les articulacions, els músculs i els lligaments del coll contenen milers de receptors que informen constantment el cervell sobre la posició del cap.
Aquesta informació s’integra amb la que prové de l’oïda interna i de la visió per mantenir l’equilibri.
Quan existeix un traumatisme, com un fuetada cervical (latigazo cervical), una limitació important de la mobilitat o una alteració del control motor cervical, aquests senyals poden perdre precisió.
El cervell rep aleshores una informació que no coincideix completament amb la que procedeix dels ulls o del sistema vestibular, fet que pot contribuir a generar una sensació d’inestabilitat.
Tanmateix, aquest mecanisme encara s’està investigant i no explica tots els casos de mareig associats al dolor cervical.
Quan es pot sospitar un origen cervical?
El mareig cervicogènic se sol considerar quan apareixen diverses d’aquestes característiques:
- dolor o rigidesa cervical clarament associats a l’inici dels símptomes;
- sensació d’inestabilitat més que no pas de gir intens;
- símptomes que augmenten amb determinats moviments del coll;
- antecedent de traumatisme cervical, com un accident de trànsit o una caiguda;
- absència de troballes que expliquin millor el quadre després d’una valoració mèdica i vestibular.
Cap d’aquests elements, per si sol, confirma el diagnòstic. Per això és tan important realitzar una exploració completa.
💡 Idea equivocada
“Si em fa mal el coll, el vertigen ve de les cervicals.”
No necessàriament.
Moltes persones presenten dolor cervical i un trastorn vestibular al mateix temps. En altres ocasions, el mateix vertigen provoca rigidesa al coll a causa de la tensió i de la por de moure el cap.
Les recomanacions internacionals consideren el mareig cervicogènic un diagnòstic d’exclusió i aconsellen valorar primer altres causes més freqüents.
Com pot ajudar la fisioteràpia?
La fisioteràpia té un paper fonamental en la majoria dels trastorns vestibulars.
El primer pas consisteix a realitzar una valoració completa per identificar l’origen més probable dels símptomes. Segons el cas, el fisioterapeuta pot dur a terme proves posicionals per detectar un VPPB, valorar el funcionament del sistema vestibular, analitzar l’equilibri, la marxa i la mobilitat cervical.
A partir d’aquesta valoració, el tractament pot incloure diferents estratègies.
En un VPPB, les maniobres de reposicionament acostumen a resoldre el problema amb rapidesa.
En altres trastorns vestibulars, la rehabilitació vestibular utilitza exercicis específics per millorar l’estabilització de la mirada, recuperar l’equilibri, disminuir la sensibilitat al moviment i facilitar el retorn progressiu a les activitats de la vida diària.
Quan existeix una alteració cervical associada, també es poden incorporar exercicis de mobilitat, enfortiment i control motor del coll, sempre adaptats a cada pacient.
L’objectiu no és únicament que desapareguin els símptomes, sinó que la persona torni a moure’s amb seguretat i confiança.
Quin paper pot tenir l’osteopatia?
L’osteopatia pot formar part del tractament en determinats pacients, però és important comprendre quin és el seu paper.
No pretén substituir una valoració mèdica ni la rehabilitació vestibular quan aquestes estan indicades.
Tanmateix, quan el vertigen o la sensació d’inestabilitat s’acompanyen de dolor cervical, rigidesa o limitacions de mobilitat, un tractament manual pot contribuir a millorar el confort del pacient i facilitar el treball actiu posterior.
A Aliantis entenem la teràpia manual com un complement dins d’un pla de tractament més ampli, que inclou educació, exercici terapèutic i una recuperació progressiva de l’activitat.
Les recomanacions científiques actuals conviden a actuar amb prudència, ja que la qualitat de l’evidència sobre les tècniques manuals en el mareig cervicogènic continua sent limitada. Per això, el tractament s’ha d’individualitzar i basar-se sempre en una valoració clínica completa.
I la psicologia?
Quan els símptomes es prolonguen durant setmanes o mesos, moltes persones desenvolupen por que el vertigen torni a aparèixer. És comprensible.
Algunes deixen de conduir, eviten sortir soles, renuncien a viatjar o redueixen progressivament la seva activitat física.
Aquest cercle de por i evitació pot afavorir que el cervell romangui en un estat d’hipervigilància, especialment en el PPPD.
En aquests casos, l’acompanyament psicològic pot ser una eina molt útil.
Les intervencions basades en la teràpia cognitivoconductual (TCC) ajuden a comprendre millor els símptomes, reduir l’ansietat associada al moviment i recuperar progressivament la confiança en les activitats quotidianes.
Això no significa que el vertigen sigui “psicològic”. Significa que el cervell i el cos formen un sistema integrat, i que abordar tots dos aspectes pot afavorir una recuperació més completa.
Pot influir l’alimentació?
No existeix una dieta específica capaç de curar tots els tipus de vertigen.
Tanmateix, alguns hàbits poden influir en determinats pacients.
En les persones amb migranya vestibular, mantenir horaris regulars dels àpats, evitar la deshidratació i reconèixer possibles desencadenants individuals —com un excés d’alcohol, cafeïna o la manca de son— pot contribuir a reduir la freqüència de les crisis.
En altres casos, una alimentació equilibrada ajuda a mantenir un bon estat general de salut i evita factors que poden augmentar la sensació d’inestabilitat, com la deshidratació o les baixades de glucosa.
La nutrició s’ha d’entendre com un suport dins d’una estratègia personalitzada i no com un tractament únic.
Quan és important consultar de manera urgent?
Tot i que la majoria dels vertígens tenen un origen benigne, hi ha situacions en què és imprescindible buscar atenció mèdica immediata.
Cal acudir a un servei d’urgències o trucar al 112 si el vertigen apareix acompanyat d’algun dels símptomes següents:
- debilitat o pèrdua de força en un braç o una cama;
- dificultat per parlar o comprendre el llenguatge;
- visió doble o pèrdua sobtada de la visió;
- entumiment d’una part del cos;
- dificultat important per caminar que apareix de manera sobtada;
- mal de cap molt intens i diferent de l’habitual;
- pèrdua de coneixement o desmai;
- dolor toràcic o dificultat respiratòria.
Aquests símptomes poden indicar un problema neurològic o cardiovascular que requereix una valoració urgent.
A Aliantis apostem per una atenció personalitzada
No totes les persones amb vertigen necessiten el mateix tractament.
Algunes milloren després d’una simple maniobra de reposicionament. Altres necessiten un programa de rehabilitació vestibular durant diverses setmanes. En determinats casos, l’abordatge també es pot beneficiar de l’osteopatia, la psicologia o l’assessorament nutricional.
Per això, a Aliantis creiem que el primer pas no és tractar el símptoma, sinó comprendre’n l’origen.
Una valoració rigorosa permet orientar el tractament cap a la causa del problema i acompanyar el pacient en la seva recuperació amb un enfocament basat en l’evidència científica i adaptat a les seves necessitats.
Conclusió
El vertigen pot resultar molt incapacitant i generar una gran preocupació, però en la majoria dels casos té una explicació i existeixen tractaments eficaços.
L’aspecte més important no és trobar un tractament universal, sinó identificar correctament la causa dels símptomes. Un diagnòstic precís permet escollir l’estratègia més adequada, evitar tractaments innecessaris i afavorir una recuperació més ràpida i segura.
Si presentes episodis de vertigen, mareig o inestabilitat que persisteixen o interfereixen en la teva vida diària, una valoració per part d’un professional sanitari et pot ajudar a comprendre què està passant i quin és l’abordatge més adequat per a la teva situació.
Comprendre l’origen del vertigen és el primer pas per recuperar l’equilibri.
Preguntes freqüents sobre el vertigen
Per què tinc vertigen quan em giro al llit?
L’estrès pot provocar vertigen?
Les cervicals poden provocar vertigen?
Quant dura un episodi de vertigen?
Puc conduir si tinc vertigen?
Els exercicis vestibulars realment funcionen?
Quin professional he de consultar si tinc vertigen?
Aquest article de blog no té com a objectiu generar nous coneixements; la seva redacció es basa en la lectura de publicacions científiques, articles de blog i altres textos.
Fonts:
Bhattacharyya N, Gubbels SP, Schwartz SR, et al. Clinical Practice Guideline: Benign Paroxysmal Positional Vertigo (Update). Otolaryngology–Head and Neck Surgery. 2017.
Hall CD, Herdman SJ, Whitney SL, et al. Vestibular Rehabilitation for Peripheral Vestibular Hypofunction: An Updated Clinical Practice Guideline. Journal of Neurologic Physical Therapy. 2022.
Smyth N, et al. Vestibular migraine treatment: a comprehensive practical review. Brain. 2022.
Geraghty AW, et al. The INVEST Trial: Psychologically Informed Vestibular Rehabilitation for Persistent Postural-Perceptual Dizziness. Journal of Neurology. 2022.
Comparative efficacy of non-pharmacological interventions for persistent postural-perceptual dizziness: a systematic review and network meta-analysis. Journal of Neurology. 2026.
Corna S, et al. Physical therapy interventions for older people with vertigo, dizziness and balance disorders. BMC Geriatrics. 2020.
Dizziness and neck pain: a perspective on cervicogenic dizziness exploring pathophysiology, diagnostic challenges, and therapeutic implications. Frontiers in Neurology. 2025.
The effects of physiotherapy on neck pain with associated symptoms, including cervicogenic dizziness and tinnitus: a systematic review. BMC Musculoskeletal Disorders. 2026.
Reid SA, Rivett DA. Comparison of Mulligan Sustained Natural Apophyseal Glides and Maitland Mobilizations for Treatment of Cervicogenic Dizziness. Physical Therapy. 2013.
