Migranya i osteopatia: una mirada integrativa (sense promeses màgiques)
Quan el mal de cap va molt més enllà d’“un simple dolor”
Article escrit per Blandine Chambonnier, osteòpata a Aliantis.
Blandine acompanya adults, dones embarassades i infants des d’un enfocament individualitzat, utilitzant principalment tècniques manuals suaus i adaptades a cada pacient. En aquest article comparteix la seva manera d’abordar la migranya a la consulta, sempre com a complement del seguiment mèdic quan aquest és necessari.
Si has arribat fins aquí, és probable que coneguis bé aquesta sensació: un dolor pulsatiu, intolerància a la llum o al soroll, nàusees i la necessitat d’aturar-ho tot per buscar foscor i silenci.
La migranya no és simplement un mal de cap més intens. És un trastorn neurològic freqüent i potencialment molt incapacitant que pot afectar la feina, la vida familiar, l’esport i la qualitat de vida. Tot i això, continua estant infradiagnosticada i infratractada en moltes persones.
El meu objectiu amb aquest article és oferir-te una visió clara, honesta i basada en l’evidència científica sobre què és realment la migranya, quins són els seus principals desencadenants, com es tracta actualment i quin lloc pot tenir una osteopatia suau dins d’un enfocament integratiu.
💡 Ho sabies?
S’estima que més de mil milions de persones viuen amb migranya arreu del món. És un dels trastorns neurològics més freqüents i una de les principals causes de discapacitat en adults joves. A més, afecta aproximadament tres vegades més les dones que els homes.
Quan cal consultar un metge amb prioritat?
La majoria de les cefalees no són greus, però alguns símptomes requereixen una valoració mèdica prioritària, ja sigui a urgències o mitjançant una consulta ràpida.
Busca atenció mèdica si apareix:
- Mal de cap sobtat i explosiu (“el pitjor mal de cap de la teva vida”).
- Mal de cap acompanyat de símptomes neurològics com debilitat, dificultat per parlar, pèrdua de visió, confusió o convulsions.
- Aura atípica, per exemple, que duri més d’una hora o s’acompanyi de debilitat, o una primera aura sense mal de cap.
- Cefalea acompanyada de febre, rigidesa de coll, empitjorament ràpid o mal estat general.
- Mal de cap nou després d’un traumatisme cranial, especialment durant els tres mesos següents.
- Cefalea que progressa i empitjora durant setmanes o que canvia clarament respecte al teu patró habitual.
- Mal de cap desencadenat per la tos, l’esforç físic o les relacions sexuals, o que empitjora clarament amb determinades postures.
Què passa durant una crisi de migranya?
Avui sabem que la migranya és un trastorn neurològic complex en què participen diferents mecanismes del sistema nerviós.
Entre aquests mecanismes destaquen l’activació del sistema trigeminovascular —una xarxa implicada en la transmissió del dolor al cap i a la cara— i l’alliberament de molècules com el CGRP (pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina), que té un paper important en el desenvolupament de la crisi.
Aquests mecanismes ajuden a explicar per què, durant una migranya, l’organisme pot tornar-se especialment sensible a la llum, al so, a les olors o fins i tot al moviment.
També expliquen per què el tractament actual de la migranya no es basa en una única intervenció, sinó en la combinació de diversos pilars: el tractament de la crisi quan apareix, la prevenció quan les migranyes són freqüents i l’educació per comprendre millor la malaltia i aprendre a gestionar-la.
Què pot desencadenar una migranya?
Moltes persones identifiquen situacions o factors que semblen afavorir l’aparició d’una crisi. Entre els més habituals hi ha:
- son insuficient o irregular;
- saltar-se àpats o una hidratació insuficient;
- estrès mantingut;
- canvis hormonals;
- excés de pantalles o fatiga visual;
- molèsties cervicals o tensió mandibular associada.
Tanmateix, és important entendre que un desencadenant no sempre és la causa de la migranya.
En algunes ocasions, allò que interpretem com un desencadenant forma part, en realitat, de la fase premonitòria de la crisi.
Per exemple, una persona pot sentir cansament, canvis en la gana, tensió cervical o dificultat per concentrar-se hores abans que aparegui el dolor. Aquests símptomes no necessàriament han provocat la migranya: poden ser un senyal que el procés ja ha començat.
Per exemple, una persona pot sentir cansament, canvis en la gana, tensió cervical o dificultat per concentrar-se hores abans que aparegui el dolor. Aquests símptomes no necessàriament han provocat la migranya: poden ser un senyal que el procés ja ha començat.
🏃♀️ A la pràctica
Moltes persones arriben a la consulta convençudes que hi ha un únic desencadenant de les seves migranyes. Tanmateix, sovint hi intervenen diversos factors alhora. Dormir poc, acumular estrès durant diversos dies o passar moltes hores davant de l’ordinador poden coincidir al voltant d’una crisi.
Comprendre aquests patrons pot ajudar a gestionar la migranya amb menys incertesa i sense convertir la recerca de desencadenants en una font addicional de preocupació.
Què pot aportar l’osteopatia?
L’osteopatia no cura la migranya. El més honest és parlar d’un acompanyament complementari, amb objectius clars i realistes.
En persones amb migranya, el tractament manual pot orientar-se a:
- disminuir les molèsties musculoesquelètiques associades al coll, la base del crani o la mandíbula;
- millorar la mobilitat i el confort en el dia a dia;
- afavorir la relaxació i el descans;
- acompanyar la incorporació d’hàbits i estratègies preventives;
- formar part d’un abordatge multidisciplinari, en coordinació amb el seguiment mèdic quan sigui necessari.
Cada persona és diferent. Algunes experimenten una millora principalment de les molèsties cervicals o mandibulars; d’altres valoren especialment la sensació de relaxació o una millor tolerància al moviment.
Per això, els objectius de la consulta s’adapten sempre a la situació i a les necessitats de cada pacient.
I les manipulacions cervicals?
En la meva pràctica no realitzo manipulacions cervicals d’alta velocitat (HVLA o thrust).
L’evidència disponible no permet demostrar que les manipulacions vertebrals siguin un tractament eficaç per a la migranya. Una revisió sistemàtica publicada el 2024 va trobar una evidència de certesa molt baixa i una freqüència més elevada d’efectes adversos en els estudis que les van avaluar.
Per aquest motiu, prefereixo un abordatge manual suau, adaptat a cada persona i integrat dins d’una atenció global.
En què se centra el meu abordatge a la consulta?
Base del crani i regió suboccipital
Moltes persones amb migranya presenten molèsties cervicals associades.
L’objectiu del tractament és disminuir la tensió, la hipersensibilitat i la rigidesa d’aquesta regió, afavorint una millor tolerància del coll durant les activitats quotidianes.
Això no significa que la migranya “vingui del coll”. La migranya és un trastorn neurològic. Tanmateix, el component cervical pot coexistir-hi i contribuir al malestar d’algunes persones, per la qual cosa té sentit avaluar-lo i tractar-lo quan és present.
Articulació temporomandibular (ATM) i musculatura masticatòria
El bruxisme, la tensió mandibular, el dolor en mastegar o els espetecs de la mandíbula poden estar presents en alguns pacients amb migranya.
Quan això passa, el tractament pot incloure un treball suau sobre la mobilitat i els teixits de la regió mandibular, acompanyat d’educació sobre hàbits, posició de repòs de la mandíbula i estratègies senzilles per disminuir la sobrecàrrega.
Si és necessari, aquest abordatge es complementa amb la coordinació amb odontologia o altres professionals sanitaris.
Respiració, diafragma i relaxació
Durant períodes d’estrès o dolor persistent és freqüent que aparegui una major tensió muscular i canvis en el patró respiratori.
En aquests casos, una part del tractament pot orientar-se a afavorir una respiració més còmoda i una millor mobilitat de la caixa toràcica, utilitzant tècniques manuals suaus i exercicis respiratoris senzills.
L’objectiu no és “regular” o “reiniciar” directament el sistema nerviós, sinó crear un context que faciliti la relaxació, el confort i la recuperació.
Tècniques cranials, quan escau
Quan utilitzo tècniques cranials, ho faig des d’un enfocament molt suau i centrat en el confort del pacient.
No busquen “recol·locar ossos” ni modificar el moviment dels ossos del crani, sinó oferir un tractament manual de baixa intensitat que algunes persones troben agradable i relaxant.
Aquestes tècniques formen part d’un abordatge molt més ampli, que inclou educació, hàbits de vida, moviment i, quan correspon, seguiment mèdic.
💡 Idea equivocada
“Si tinc migranya, segur que tinc una vèrtebra cervical bloquejada.”
Avui sabem que la migranya no es deu a una vèrtebra desplaçada ni a un os “fora de lloc”. Tot i que algunes persones presenten molèsties al coll o a la mandíbula, aquestes troballes no expliquen per si soles l’aparició d’una migranya.
El tractament manual pot ajudar a millorar el confort d’aquestes regions quan hi ha símptomes associats, però no pretén corregir una suposada “causa mecànica” de la migranya.
Què et pot ajudar a gestionar millor la migranya?
Portar un diari de migranya
Registrar la freqüència de les crisis, la seva durada, els símptomes associats, els possibles desencadenants i la medicació utilitzada pot ser de gran ajuda.
Més que buscar una única causa, el diari permet identificar patrons i valorar si les estratègies de tractament estan funcionant amb el pas del temps.
Mantenir hàbits regulars
Tractar la crisi de manera precoç
Quan apareix una migranya, acostuma a ser útil iniciar el tractament indicat pel metge al començament de la crisi en lloc d’esperar que el dolor es torni molt intens.
Cada pacient disposa d’un pla terapèutic diferent, per la qual cosa és important seguir les indicacions del professional responsable del seguiment mèdic.
Evitar l’ús excessiu de medicació
L’ús massa freqüent d’alguns medicaments per tractar les crisis pot afavorir l’aparició de cefalea per sobreús de medicació.
Si notes que necessites medicació cada vegada amb més freqüència, convé comentar-ho amb el teu metge per valorar la situació i, si és necessari, altres opcions de tractament.
Quan les crisis són freqüents
Quan les migranyes són freqüents, intenses o interfereixen significativament en la vida diària, existeixen tractaments preventius que poden ajudar a reduir-ne la freqüència i l’impacte.
Serà el metge qui valori si aquest tipus de tractament està indicat en cada cas.
🏃♀️ A la pràctica
Moltes persones arriben a la consulta amb la sensació d’haver provat “de tot”. Tanmateix, el maneig de la migranya rarament depèn d’una única intervenció.
Comprendre millor les crisis, mantenir una certa regularitat en el son i els àpats, reconèixer els primers símptomes, abordar les molèsties cervicals o mandibulars quan són presents i disposar d’un tractament mèdic adequat poden formar part d’una mateixa estratègia.
Per a qui pot ser especialment útil un abordatge osteopàtic suau?
Aquest tipus d’acompanyament pot tenir més sentit quan, a més del diagnòstic o la sospita de migranya, hi ha:
- tensió cervical recurrent o molèsties a la base del crani;
- bruxisme o símptomes relacionats amb l’articulació temporomandibular;
- moltes hores de pantalla o postures mantingudes;
- estrès mantingut o dificultats per descansar;
- necessitat d’integrar el tractament manual dins d’un abordatge més ampli que inclogui educació, moviment i seguiment mèdic.
L’objectiu no és substituir altres tractaments, sinó oferir un acompanyament adaptat a les necessitats de cada persona.
Com és una primera consulta?
La primera visita té com a objectiu comprendre com són les teves migranyes i com afecten la teva vida quotidiana.
1. Història clínica detallada
Començarem parlant de la freqüència i la durada de les crisis, els símptomes associats, la presència o no d’aura, els possibles desencadenants, la medicació utilitzada i la seva resposta, així com l’impacte de la migranya en el teu dia a dia.
Aquesta primera part també permet identificar possibles senyals que requereixin una valoració mèdica abans d’iniciar o continuar el tractament.
2. Exploració
Quan estigui indicat, valorarem la mobilitat i la sensibilitat de la regió cervical, la base del crani, la mandíbula i altres factors musculoesquelètics que puguin estar relacionats amb els teus símptomes.
L’exploració s’adapta sempre a cada persona i a com es troba aquell dia.
3. Objectius realistes i mesurables
A partir de la història clínica i de l’exploració, definirem conjuntament objectius realistes i mesurables.
Per exemple: disminuir les molèsties cervicals o mandibulars associades, recuperar mobilitat, tolerar millor determinades activitats o aprendre estratègies que ajudin a gestionar els símptomes entre les crisis.
4. Tractament
El tractament s’adapta al que s’ha trobat durant l’avaluació i a la sensibilitat de cada persona.
En la meva pràctica utilitzo principalment tècniques manuals suaus sobre les regions que considero rellevants, com la zona cervical i suboccipital, la mandíbula, la musculatura associada o la caixa toràcica.
Durant tota la sessió, la intensitat i les tècniques utilitzades s’adapten a la teva comoditat i a la teva resposta al tractament.
5. Després de la sessió
El tractament no acaba necessàriament quan finalitza la part manual.
En funció de cada cas, podem establir algunes recomanacions senzilles per als dies següents: exercicis de mobilitat, estratègies per disminuir la sobrecàrrega cervical o mandibular, activitat física adaptada, exercicis respiratoris o canvis d’hàbits que tinguin sentit en la teva situació.
També pot ser útil continuar amb un diari de migranya per observar l’evolució de les crisis i diferenciar els canvis en la migranya de l’evolució dels símptomes cervicals o mandibulars associats.
6. Seguiment i reavaluació
En les consultes següents reavaluarem els objectius establerts al principi.
No es tracta de fer sessions de manera indefinida, sinó de comprovar si l’abordatge està produint canvis útils. Si no és així, reconsiderarem el tractament i, quan sigui necessari, recomanarem la valoració d’un altre professional sanitari.
L’objectiu és que el tractament manual sigui una eina dins d’un pla més ampli i que, progressivament, disposis de cada vegada més recursos per gestionar els teus símptomes de manera autònoma.
Per acabar
La migranya no és “una cosa que s’hagi d’aguantar”. Tot i que no sempre és possible eliminar completament les crisis, avui disposem d’eines que permeten comprendre millor la malaltia i reduir-ne l’impacte en la qualitat de vida.
A Aliantis entenem l’osteopatia com una part d’un abordatge integratiu, prudent i adaptat a cada persona. Quan hi ha molèsties cervicals, tensió mandibular o altres símptomes musculoesquelètics associats, un tractament manual suau es pot orientar a millorar el confort i complementar el seguiment mèdic quan sigui necessari.
Si les migranyes formen part del teu dia a dia i t’agradaria valorar si aquest enfocament pot ser adequat per a tu, estarem encantats d’escoltar-te i acompanyar-te.
La migranya forma part de la teva història, però no ha de definir el teu dia a dia.
FAQ sobre migranya
L’osteopatia pot curar la migranya?
Quantes sessions d’osteopatia són necessàries?
És millor acudir durant una crisi o entre les crisis?
La migranya sempre està relacionada amb el coll?
Quina és la diferència entre migranya i cefalea tensional?
Són dos tipus diferents de cefalea primària.
La migranya acostuma a produir episodis de dolor moderat o intens i pot anar acompanyada de nàusees, sensibilitat a la llum i al soroll i empitjorament amb l’activitat física. Algunes persones també presenten aura.
La cefalea tensional acostuma a produir un dolor més opressiu, generalment d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no presenta les mateixes característiques associades.
Els símptomes es poden solapar i una mateixa persona pot presentar més d’un tipus de cefalea, per la qual cosa, davant de dubtes sobre el diagnòstic, és recomanable fer una valoració mèdica.
Puc fer exercici si tinc migranya?
Quan m’hauria de preocupar si les meves migranyes canvien?
Quan hauria de consultar un neuròleg?
Aquest article de blog no té com a objectiu generar nous coneixements; la seva redacció es basa en la lectura de publicacions científiques, articles de blog i altres textos.
Fonts:
Eigenbrodt AK, Ashina H, Khan S, et al. Diagnosis and management of migraine in ten steps. Nature Reviews Neurology. 2021;17:501–514. doi:10.1038/s41582-021-00509-5.
Steiner TJ, Jensen R, Katsarava Z, et al. Aids to management of headache disorders in primary care (2nd edition). The Journal of Headache and Pain. 2019;20:57. doi:10.1186/s10194-018-0899-2.
Posadzki P, Klimek AT, Ernst E. Spinal manipulations for migraine: an updated systematic review and meta-analysis of randomized clinical trials. Systematic Reviews. 2024;13:296. doi:10.1186/s13643-024-02719-6.
Sico JJ, Antonovich NM, Ballard-Hernandez J, et al. 2023 U.S. Department of Veterans Affairs and U.S. Department of Defense Clinical Practice Guideline for the Management of Headache. Annals of Internal Medicine. 2024.
Qaseem A, Tice JA, Etxeandia-Ikobaltzeta I, et al. Pharmacologic Treatments of Acute Episodic Migraine Headache in Outpatient Settings: A Clinical Guideline From the American College of Physicians. Annals of Internal Medicine. 2025. doi:10.7326/ANNALS-24-03095.
Puledda F, Sacco S, Diener HC, et al. International Headache Society Global Practice Recommendations for Preventive Pharmacological Treatment of Migraine. Cephalalgia. 2024;44(9). doi:10.1177/03331024241269735.
