Existeix una bona postura per seure?
La millor postura és la que canvies sovint.
Tots hem sentit alguna vegada aquesta frase: «Seu dret». Com si l’esquena necessités una postura ideal, perfectament alineada, que haguéssim de mantenir durant tot el dia per evitar el dolor. Tanmateix, el cos humà no funciona exactament així.
Sí, la postura importa. Una cadira mal ajustada, una pantalla massa baixa o unes espatlles constantment tenses poden generar incomoditat. Però la pregunta més important no és només: «Estic ben assegut?». És sobretot: «Quant de temps fa que no em moc?».
Perquè fins i tot una postura considerada «bona» pot tornar-se incòmoda si es manté massa temps. I, al contrari, una postura imperfecta es pot tolerar molt bé si es canvia regularment. Al cos li agrada la varietat. Li agrada passar d’estar assegut a fer unes passes, canviar els punts de suport i alternar moments de concentració amb petites pauses actives.
La millor postura per seure no és, per tant, una posició fixa. És una postura còmoda, adaptada al teu cos i al teu entorn, que no mantens durant massa temps.
Estar assegut: de què parlem realment?
En les recomanacions de salut pública es parla sovint de «comportament sedentari». Aquest terme fa referència als moments en què estem desperts, però el cos gasta molt poca energia: treballar amb l’ordinador, conduir, llegir, mirar la televisió, utilitzar el telèfon o passar molt de temps en reunions.
El problema no és la cadira en si. El veritable tema és la immobilitat prolongada.
Avui dia, les recomanacions internacionals insisteixen cada vegada més en la importància de limitar el temps sedentari i substituir-lo, sempre que sigui possible, per moviment, encara que sigui lleuger. No es tracta necessàriament de fer esport entre dues cites. Aixecar-se, caminar uns minuts, canviar de postura o anar a buscar un got d’aigua: aquests petits gestos compten més del que pensem.
L’objectiu no és culpabilitzar les persones que treballen assegudes. En moltes professions, passar diverses hores al dia davant d’una pantalla és difícil d’evitar. Però sí que podem organitzar la jornada per no quedar-nos bloquejats en la mateixa posició durant massa temps.
El mite de la postura perfecta
La idea d’una postura perfecta és atractiva, però planteja dos problemes.
En primer lloc, no pot ser la mateixa per a tothom. No tots tenim la mateixa alçada, la mateixa mobilitat, la mateixa morfologia, els mateixos antecedents de dolor ni el mateix nivell de fatiga o estrès. Una posició còmoda per a una persona pot resultar incòmoda per a una altra.
En segon lloc, intentar estar «perfectament dret» tot el dia pot crear tensions innecessàries. Algunes persones s’adrecen constantment, contrauen les espatlles, serren la mandíbula i bloquegen la respiració. A força de voler fer-ho bé, acaben cansant-se més.
Una postura útil no és una postura rígida. És una posició en què pots respirar amb facilitat, mantenir les espatlles relaxades, sentir punts de suport còmodes i moure’t sense esforç.
Podríem dir que una bona postura no és la que impressiona des de fora, sinó la que el teu cos tolera bé des de dins.
Els ajustos senzills que realment ajuden
Encara que no existeixi una posició màgica, alguns punts de referència poden fer que la postura asseguda sigui més còmoda, sobretot si treballes moltes hores en un escriptori.
L’ideal és que els peus descansin a terra, o sobre un petit suport si la cadira és massa alta. Els genolls i els malucs poden estar a una altura similar, sense necessitat de buscar un angle perfecte. La pelvis sol estar més ben sostinguda quan es col·loca cap al fons de la cadira, en lloc de quedar-se en equilibri a la vora del seient.
Si la teva cadira té respatller, fes-lo servir. Moltes persones romanen assegudes sense recolzar-se mai, com si l’esquena ho hagués de sostenir tot sola. Un petit coixí lumbar també pot ajudar en alguns casos, sobretot si permet relaxar la musculatura en lloc de contraure-la.
Les espatlles són un bon indicador. Si pugen cap a les orelles, si els trapezis es tensen o si el coll comença a posar-se rígid, sovint és un senyal que el lloc de treball necessita algun ajust.
La pantalla, per la seva banda, s’hauria de col·locar de manera que evitis passar hores amb el cap projectat cap endavant. No sempre cal comprar material car. Elevar la pantalla amb alguns llibres, fer servir un teclat separat o col·locar millor el ratolí ja pot marcar una gran diferència.
L’objectiu no és crear un escriptori perfecte. L’objectiu és reduir les tensions innecessàries perquè el teu cos tingui més llibertat.
El veritable problema: quedar-se immòbil massa temps
Una cadira ergonòmica pot ajudar. Una bona pantalla pot ajudar. Una millor organització de l’escriptori pot ajudar. Però si romans immòbil durant dues o tres hores sense interrupció, és probable que el teu cos t’ho acabi fent notar.
Les investigacions sobre el sedentarisme mostren que les pauses regulars poden tenir efectes interessants, especialment sobre alguns marcadors metabòlics a curt termini. Interrompre la posició asseguda amb caminades lleugeres sembla especialment útil.
Però compte: substituir tot un dia assegut per un dia sencer dret i immòbil no és necessàriament la solució. Romandre molt de temps dret sense moure’s també pot generar dolor, fatiga muscular o problemes circulatoris en algunes persones.
La clau no és, per tant, «assegut o dret». La clau és l’alternança.
Seure, aixecar-se, fer unes passes, tornar a seure. Canviar els punts de suport. Moure les espatlles. Respirar més profundament. Tornar a la feina. Aquestes transicions senzilles solen ser més realistes, i més eficaces, que una gran revolució ergonòmica impossible de mantenir.
Les micropausas: un petit hàbit que pot canviar molt
A la vida real, els consells han de ser senzills. Una bona base consisteix a aixecar-se regularment, per exemple cada 30 a 60 minuts, i moure’s una mica.
Pot ser molt breu: dos a cinc minuts de vegades són suficients per reactivar la circulació, canviar els punts de suport i disminuir la sensació de rigidesa. Si cada 30 minuts et sembla poc realista, comença amb una pausa cada hora. El més important és trobar un ritme que puguis mantenir de veritat.
Una micropausa no requereix roba esportiva. Pots anar a omplir una ampolla d’aigua, fer una trucada dret, caminar suaument per l’habitació, fer alguns moviments de seure i aixecar-se des de la cadira, pujar un pis o simplement obrir les espatlles i moure el coll amb suavitat.
El millor moviment sovint és aquell que pots integrar sense esforç en el teu dia a dia.
I si hi ha dolor d’esquena o de coll?
Quan fa mal l’esquena o el coll, és normal buscar «la» bona postura. El dolor ens fa voler controlar, protegir i evitar el moviment equivocat.
Però en moltes situacions, la solució no consisteix a trobar una cadira perfecta o una postura que calgui mantenir a qualsevol preu. Es tracta més aviat d’augmentar progressivament la varietat de moviment, reduir les posicions prolongades i adaptar l’entorn perquè el cos se senti menys amenaçat.
Les pauses actives i els canvis de postura poden ser especialment útils en persones que treballen moltes hores en una oficina. No substitueixen una valoració professional quan el dolor és important, però sovint formen part dels hàbits senzills que ajuden a reduir la freqüència o la intensitat de les molèsties.
Si el dolor persisteix, empitjora, baixa cap al braç o la cama, o s’acompanya de formigueig, pèrdua de força o altres símptomes inusuals, és recomanable consultar un professional de la salut.
Com pot ajudar-te la Clínica Aliantis?
Quan les molèsties persisteixen malgrat ajustar el lloc de treball, fer pauses regulars o canviar de postura, pot ser útil valorar la situació amb un professional. A la Clínica Aliantis, a Sitges, avaluem la situació en el seu conjunt: postura, mobilitat, hàbits de treball, nivell d’activitat física, estrès, son i antecedents de dolor. L’objectiu no és simplement «corregir» una posició, sinó entendre per què el cos es torna sensible i com ajudar-lo a recuperar més comoditat en el dia a dia.
Segons cada cas, l’acompanyament pot incloure osteopatia, fisioteràpia, exercicis adaptats, consells ergonòmics senzills o un treball més global sobre el dolor persistent. El nostre enfocament és individualitzat, progressiu i centrat en el moviment, per ajudar-te a recuperar confiança en el teu cos i gestionar millor les exigències relacionades amb el treball assegut.
Conclusió: la millor postura és la següent
Aleshores, existeix realment una bona postura per seure?
Sí, però canvia.
Una posició còmoda ara pot tornar-se incòmoda d’aquí a 45 minuts. Una postura «dreta» pot ser útil en alguns moments, però esgotadora si es converteix en rígida. Una cadira ben ajustada pot ajudar, però no substitueix el moviment.
Si t’haguessis de quedar amb una sola idea, seria aquesta: al cos no li agrada la immobilitat prolongada. Prefereix la varietat, les transicions, les petites pauses i els ajustos regulars.
La millor postura és la que no mantens durant massa temps.
Aquest article de blog no té com a objectiu generar nous coneixements; la seva redacció es basa en la lectura de publicacions científiques, articles de blog i altres textos.
World Health Organization 2020 guidelines on physical activity and sedentary behaviour. British Journal of Sports Medicine. 2020. DOI: 10.1136/bjsports-2020-102955
The Acute Effects of Interrupting Prolonged Sitting Time in Adults with Standing and Light-Intensity Walking on Biomarkers of Cardiometabolic Health in Adults. Sports Medicine. 2022. DOI: 10.1007/s40279-022-01649-4
Effects of an active break and postural shift intervention on preventing neck and low-back pain among high-risk office workers. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health. 2021. DOI: 10.5271/sjweh.3949
Why do people sit? A framework for targeted behavior change. Health Psychology Review. 2022. DOI: 10.1080/17437199.2022.214385
Evaluating movement breaks as a public health strategy to mitigate the harms of prolonged sitting. British Journal of Sports Medicine. 2026. DOI: 10.1136/bjsports-2025-111221
